La pròstata és una glàndula sexual que envolta el coll de la bufeta i la primera porció de la uretra. Es desenvolupa durant la pubertat i la seva funció és la producció d'una tercera part del semen que s'ejacula i que facilita l'activitat dels espermatozoides.

La pròstata, com qualsevol altre òrgan, és susceptible de patir diferents malalties, però n'hi ha dues, el creixement prismàtic o hiperplasia benigna i el càncer de pròstata, que tenen una incidència molt alta en el varó i que fan que totes les organitzacions de l'àmbit de la salut recomanin la necessitat de revisions i controls periòdics.

El creixement prostàtic es presenta de forma lenta i irregular en la majoria de varons a partir dels 40 anys i inclús abans. Aquest creixement, donada la situació anatòmica d'aquesta glàndula, provoca una gradual obstrucció del fluxe urinari, produint alguns dels símptomes següents: pèrdua de força del raig de l'orina, sensació freqüent de ganes d'orinar, especialment de nit, incapacitat d'aguantar les ganes d'orinar, dificultat per iniciar la micció i, fins i tot, incontinència. Finalment, si no es fa un control i un tractament, es pot arribar a la retenció urinària i a la insuficiència renal. Actualment, disposem de tractaments que permeten frenar el creixement prostàtic i disminuir la simptomatologia.

El càncer prostàtic és el segon tumor més freqüent en els varons occidentals. Afortunadament el seu creixement és molt lent i això permet que pugui ser diagnosticat en fase inicial amb moltes possibilitats de curació. Tenim en contra el fet que, en aquesta fase, el càncer prostàtic no presenta símptomes o bé presenta símptomes idèntics als del creixement prostàtic benigne. Només les revisions periòdiques amb determinacions analítiques i exploració urològica permeten el diagnòstic precoç.