Visita masculina anual
Sempre ha existit una certa reticència entre el sexe masculí a consultar especialistes per problemes relacionats amb el seu sexe o que poden afectar la seva virilitat. No obstant, de la mateixa manera que les dones visiten regularment el seu ginecòleg, els homes haurien de visitar l'uròleg-andròleg, especialment a partir dels 45-50 anys, edat en que solen aparèixer els primers símptomes de transtorns de la pròstata i les disfuncions de l'erecció.

 

Problemes de pròstata
La pròstata és una glàndula sexual que envolta el coll de la bufeta i la primera porció de l’uretra. Es desenvolupa durant la pubertat i la seva funció és la producció d'una tercera part del semen que s'ejacula i que facilita l'activitat dels espermatozoides.

La pròstata, com qualsevol altre òrgan, és susceptible de patir diferents malalties, però n'hi ha dues, el creixement prismàtic o hiperplàsia benigna i el càncer de pròstata, que tenen una incidència molt alta en el varó i que fan que totes les organitzacions de l'àmbit de la salut recomanin la necessitat de revisions i controls periòdics.

El creixement prostàtic es presenta de forma lenta i irregular en la majoria de varons a partir dels 40 anys i fins i tot abans. Aquest creixement, donada la situació anatòmica d'aquesta glàndula, provoca una gradual obstrucció del fluxe urinari, produint alguns dels símptomes següents: pèrdua de força del raig de l'orina, sensació freqüent de ganes d'orinar, especialment de nit,  dificultat per iniciar la micció i, fins i tot, incontinència. Finalment, si no es fa un control i un tractament, es pot arribar a la retenció urinària i a la insuficiència renal. Actualment, disposem de tractaments que permeten frenar el creixement prostàtic i disminuir la simptomatologia.

El càncer prostàtic és el segon tumor més freqüent en els varons occidentals. Afortunadament el seu creixement és molt lent i això permet que pugui ser diagnosticat en fase inicial amb moltes possibilitats de curació. Tenim en contra el fet que, en aquesta fase, el càncer prostàtic no presenta símptomes o bé presenta símptomes idèntics als del creixement prostàtic benigne. Només les revisions periòdiques amb determinacions analítiques i exploració urològica permeten el diagnòstic precoç.

 

Vasectomia
La vasectomia és el mètode d'anticoncepció permanent en el varó. Consisteix en la interrupció d'ambdós conductes deferents (conductes per on transiten els espermatozoides quan surten dels testicles) a nivell de l'escrot. És una tècnica que es realitza de forma ambulatòria, amb anestèsia local, que presenta molt poques complicacions i que no provoca alteracions en la vida sexual ni tampoc a altres nivells. La seva seguretat s'aproxima al 100%. Les xifres més fiables publicades parlen d'una seguretat del 99'8%.

La vasectomia sense bisturí (nom internacional) o vasectomia percutània, és un perfeccionament d'aquesta tècnica que s'està implantant en el món occidental en els darrers anys. Mitjançant un instrumental específic s'evita de fer una incisió a l'escrot i amb una sola punció s'arriba a ambdós conductes deferents. Aquesta tècnica suposa més rapidesa en la intervenció, un confort més gran per al pacient (no hi ha punts, pot incorporar-se immediatamernt a les seves activitats normals) i una disminució molt important de complicacions com hematomes o infecció.
La vasectomia sense bisturí és una tècnica còmoda, ràpida i segura per aquelles parelles que desitgin l'anticoncepció permanent.

Vaso-vasostomia o reversibilitat de la vasectomia: Tres de cada cent homes vasectomitzats desitgen, per diferents motius, recuperar altra vegada la seva fertilitat. Actualment això és possible, en la major part dels casos, gràcies a tècniques de microcirugia. Els anys transcorreguts des de la pràctica de la vasectomia i l'edat en el moment en que es desitja recuperar la fertilitat són els paràmetres que més condicionen l'èxit d'aquest procediment, tot i que es pot arribar a més del 80% d'èxit en les circumstàncies més favorables. La tècnica emprada en la pràctica de la vasectomia no és especialment rellevant pel que fa a l'èxit dels resultats.

 

Fimosi
Es tracta d'una anomalia molt freqüent, produïda per l'estretor de l'orifici prepucial que impedeix el descobriment del gland. Pot ser congènita, en nens petits, o adquirida per diverses causes (diabetis, psoriasi, infeccions...) en adults. A vegades el problema només es manifesta en erecció i també pot ser degut a un fre del prepuci excessivament curt.

El tractament clàssic és la intervenció de la circumcisió que normalment es realitza amb anestèsia local i de forma ambulatòria. No obstant, aquest no és sempre el tractament idoni i en molts casos, sobretot amb nens, es pot fer un tractament de la pell prepucial, evitant així els inconvenients de la cirugia, com la pèrdua de sensibilitat del gland.

 

Esterilitat
Més de la meitat dels casos d'esterilitat de parella tenen una causa masculina. Infecció crònica de la via seminal, varius escrotals (varicocele), obstrucció dels conductes deferents i alteracions hormonals es poden corregir, en la majoria dels casos, mitjançant tractaments mèdics o quirúrgics. Els progressos tecnològics de la medicina de la reproducció no ens han de fer oblidar que el tractament de l'esterilitat ha de començar per tractar les causes que l'ocasionen i que només s'ha de recórrer a les tècniques d'inseminació asistida o fecundació "in vitro" quan aquests tractaments no demostren eficacitat.

 

Varicocele
Anomenem varicocele la presència de “varius testiculars”. Tot i que no hi ha evidències que provin que existeix una relació directa entre varicocele i infertilitat, el fet és que el varicocele és més freqüent entre els homes amb problemes de fertilitat que entre la població general.

La presència del varicocele s’associa en més de la meitat dels casos a un deteriorament de la qualitat del semen que millora quan es corregeix quirúrgicament.
El nostre equip sol realitzar aquesta cirugia per via subinguinal o inguinal, segons el pacient. S’obtenen molt bons resultats i una millora en el percentatge d’embarassos. També hi ha l’opció de la via retroperitoneal. La decisió de triar una cirugia o l’altra dependrà de l’edat del pacient i del seu pes, és a dir, si és o no obès.
Aquesta és una cirugia molt freqüent que es fa a quiròfan però de manera ambulatòria amb anestèsia local o locoregional.

 

Incurvació peniana
Pot ser congènita (des del naixement) o adquirida. Depenent del grau d’incurvació hi haurà més o menys dificultat en la penetració, en el moment de l’acte sexual.

La incurvació congènita sol ser ventral (cap avall) i, tot i que és present des del naixement, sol fer-se evident en varons de més de 18 anys. La correcció sol tenir èxit però comporta un escurçament de 2 cm. aproximadament.
La incurvació adquirida o Malaltia de La Peyronie va ser descrita per aquest cirugià francès en el segle XVIII. Està causada per la presència d’una placa fibrosa (“durícia”) en el penis que sol ser dolorosa especialment en els primers mesos posteriors a la seva aparició. Sol aparèixer després dels 40 anys i es fa més evident durant l’erecció. No se’n coneix l’etiologia (causa) però els primers canvis que s’observen en la histologia de la placa són inflamatoris. Per això, els pacients afectats d’incurvació adquirida es queixen de dolor, canvis de sensibilitat en el penis o disfunció erèctil.

 

Malalties de transmissió sexual (MTS)
Les M.T.S. són malalties infeccioses provocades per bacteris o virus, la via predominant de transmissió és l'activitat sexual. Tot i que la prevenció és senzilla – només cal utilitzar el preservatiu - la seva incidència segueix sent alta. Els seus símptomes depenen del tipus d'infecció (picors, taques, secrecions, úlceres, berrugues), però també poden presentar-se sense cap simptomatologia.
Mai s’ha de recórrer a l’automedicació. Cal que el diagnòstic el faci un especialista, ja que l'ús d'antibiòtics no adequats podria emmascarar la malaltia.

 

Especialistes:
Dr. Josep M. Cos Calvet