L’objectiu de tota persona és arribar a ser feliç. Una teràpia psicològica no pretén aconseguir aquest objectiu però hi pot contribuir força.

Quan una persona acudeix al psicòleg pot ser que tingui molt clar l’objectiu de la seva consulta; en aquests casos ens limitem a procurar resoldre aquest conflicte concret. D’altres vegades, es tracta de problemàtiques que afecten la seva vida en general. Molts cops, a més de solucionar el motiu de la consulta, la persona aprèn, en el futur, a controlar situacions que abans li produïen un gran malestar. En molts casos, no només milloren els símptomes sinó que es produeix una millora de la qualitat de vida en general.

L’equip de psicòlegs d’EMAI integra tècniques i metodologies diferents segons el cas. La teràpia cognitivo-conductual és el mètode més avançat i el que ha demostrat ser més eficaç en el tractament dels transtorns emocionals.

El nombre de sessions dependrà de cada cas particular: a vegades només es tracta de consultes puntuals o informatives però altres vegades es pretén canviar un comportament o un estat d’ànim.

 

Ansietat (angoixa)
Els símptomes són fòbia, por al què diran, atacs de pànic, obsessions, insomni. Les sensacions físiques més freqüents relacionades amb l'ansietat i la por són les taquicàrdies, sudoració, inquietud, intranquilitat, irascibilitat o mal humor, etc.
Normalment, l'ansietat apareix quan hi ha una mala connexió entre la persona i les exigències del medi ambient. Pot ser que aquestes exigències siguin excessives o bé que el subjecte tingui pocs recursos o que les actituds que té no l'ajudin a fer front a les situacions de la vida de manera adequada.
Són freqüents els pensaments derrotistes o d'inutilitat, les idees irracionals, les conductes de fugida que donen peu a pensaments d'incapacitat. La persona es desmoralitza i això la porta a baixar l'autoestima la qual cosa fa que es mantingui l'ansietat. Aquests 'nervis' o estats d'ansietat poden ser esporàdics i momentanis o bé perpetuar-se en el temps i fins i tot esdevenir crònics.
La persona 'nerviosa' dóna sovint una imatge d'inseguretat, por, desconfiança, rendeix poc, etc.
Tot això contribueix a augmentar el malestar i, a la llarga, pot provocar alteracions del son o depressió.
Aproximadament una de cada deu persones experimentarà un transtorn d'ansietat en algun moment de la seva vida.

 

Dificultats per controlar la ira
La dificultat per controlar els impulsos emocionals com la ràbia o la ira, es podria definir amb aquesta frase: "Sabia que no ho havia de fer, però no em vaig poder controlar". La pèrdua de l'autocontrol comporta molts problemes de relació amb els demés i una gran sensació de frustració i solitud per part de la persona que no sap o no pot controlar la seva ira.

Per poder controlar aquestes explosions emocionals cal conèixer les situacions en què solen produir-se, aprendre a detectar les actituds que provoquen la ràbia i a posar en marxa estratègies d'inducció a la relaxació per fer front a les frustracions sense agressivitat. No es tracta de reprimir-se sinó d'aprendre a controlar-se.

 

Problemes de l'estat d'ànim (depressió, apatia)
Podem parlar de depressió quan la persona sent una tristesa profunda, desproporcionada a la situació. No s'ha de confondre amb la tristesa o el dol propi de pèrdues o situacions doloroses.
A vegades la depressió es produeix com una resposta reactiva a uns conflictes, disgustos o tragèdies. Això sol ser una reacció normal, però si s'allarga es pot desbordar. A vegades no hi ha una causa aparent i aleshores es considera una depressió endògena. En aquests casos, ademés del tractament psicològic pot ser necessari el recolzament farmacològic.

Els símptomes més freqüents de la depressió són: tristesa, plor o ganes de plorar, angoixa, desconsol, falta d'energia, qualsevol tasca es fa una muntanya, pessimisme, desencís, pèrdua de la gana, alteració del son, etc.

El tractament més efectiu d'aquest transtorn de l'estat d'ànim sol ser la combinació d'un tractament farmacològic amb antidepressius d'última generació i una teràpia psicològica adequada i estructurada per intervenir en nivells cognitius, conductuals o afectius.

S'intenta portar el pacient a un nivell d'activitat quotidiana, donat que una de les característiques de la depressió és romandre pràcticament inactiu. També s'intenta que els pensaments, creences o suposicions que no estan funcionant de forma adequada o que interfereixen en el problema, siguin discutits i eliminats. Ademés, s'ha de dotar el pacient d'una sèrie d'estratègies per fer front als problemes quotidians que el podrien superar.

 

Solitud
L'home és un ésser social que constantment entra en contacte amb els demés. La comunicació és la base sobre la que s'assenta la vida social. La solitud és una experiència interior que deriva de l'aïllament físic i/o afectiu. Es diu que el món està ple de solitaris, però més que tractar-se de persones soles, es tracta de persones que se senten soles, abandonades.

 

Estrès
L'estrès és una forma de relació individu-ambient en que l'individu percep el seu entorn com potencialment perjudicial perquè compromet el seu benestar i/o subsistència. L'estrès és un fet habitual a les nostre vides. Qualsevol canvi al que ens haguem d'adaptar, ja sigui laboral, personal o social, representa estrès.
L'estrès i la tensió presents a la nostra societat, tenen un efecte negatiu sobre nosaltres i desencadenen diferents transtorns i problemes amb repercussions greus en l'àmbit de la salut, de la feina i de la vida personal.
L'estrès pot ser beneficiós en quantitats i condicions adequades. Un cert grau d'estrès és útil perquè la seva finalitat és activar respostes en l'organisme, movilitzar recursos per afrontar situacions difícils i buscar solucions que contribueixin a la nostra salut i al nostre benestar.

Només quan les respostes d'estrès són molt intenses, freqüents o de llarga durada, poden produir diferents transtorns: sensació de cansament o abatiment, tensions musculars, disminució del rendiment laboral, dificultat de concentració, canvis d'humor, empitjorament de l'estat d'ànim, pèrdua de la gana, etc...La persona té la sensació de que no disfruta de les experiències quotidianes i que no té benestar. Són senyals per prevenir problemes més greus a mig o llarg termini.

 

Reforçament d'habilitats socials
Les habilitats socials són conductes que emet un individu dins d'un contexte social en el qual és capaç d'expressar emocions, sentiments, desitjos, drets, etc. de forma adequada. Entre aquestes habilitats podem destacar la capacitat de dir "no", de demanar favors i fer peticions, d'expressar sentiments tant positius com negatius i la capacitat de començar, continuar i acabar converses.

 

Especialistes:
Emma Ribas Rabert
Marga Rojo Ramírez
Anne Lanier Dufresne